FAQ CS3
La disposició addicional catorzena de la Llei 31/1995 (Llei de Prevenció de Riscos Laborals) regula la presència de recursos preventius a les obres de construcció. L’apartat 1.a de la mateixa indica que la preceptiva presència de recursos preventius s’aplicarà a cada contractista. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte a aquests efectes, la definició de contractista que estableix l’article 2.1.h) del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre (Reglament de Seguretat i Salut en les Obres de Construcció), és a dir , aquella persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el promotor, amb mitjans humans i materials, propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o part de les obres amb subjecció al projecte i al contracte.
Per tant, la presència de recursos preventius tindrà com a objecte vigilar el compliment de les mesures incloses en el Pla de seguretat i salut i comprovar l’eficàcia de les mateixes, tant pel que fa al personal propi del contractista, com respecte dels subcontractistes i treballadors autònoms contractats per aquella. D’aquesta manera, es considera que la presència de recursos preventius es refereix al contractista, i no al subcontractista o als treballadors autònoms.
L’article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals es refereix als treballadors per compte d’altri, establint l’obligació de l’empresari de garantir una vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents a la feina. Per tant, considerem que aquesta obligació no és exigible al treballador autònom individualment considerat causa de la inexistència d’empresari a qui responsabilitzar d’aquesta obligació. Sí s’ha de garantir el dret a la protecció de la salut dels possibles treballadors per compte aliè que el treballador autònom contractés.
La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) estableix en el seu article 42 que l’incompliment pels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals donarà lloc a responsabilitats administratives, així com, si és el cas, a responsabilitats penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar d’aquest incompliment.
Així mateix, el citat article diu que les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador seran compatibles amb les indemnitzacions pels danys i perjudicis causats i de recàrrec de prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social que puguin ser fixades per l’òrgan competent de conformitat amb que preveu la normativa reguladora d’aquest sistema, que no és altra que la Llei General de la Seguretat Social (Article 123).
Així doncs, ens trobem amb 4 tipus de responsabilitats:
- Administrativa (sancionadora)
- Laboral (recàrrec de prestacions de la Seguretat Social entre un 30% -50%, que no és objecte d’assegurament previ algun)
- Civil (Indemnització de danys i perjudicis)
- Penal (comissió d’un delictes contra els drets dels treballadors, amb penes de presó de fins a 3 anys i, en cas de mort del treballador, amb un delicte d’homicidi per imprudència o de lesions si no es produeix la defunció).
Com a conseqüència, sent la formació del treballador un deure inexcusable de l’empresari, de no dur a terme formació teòrica i pràctica per l’empresa i en el cas d’ocórrer un accident, es exigirien a la mateixa els quatre tipus de responsabilitats anteriorment descrites, ja que totes elles són exigiblemente compatibles des d’un punt de vista legal.